sâmbătă, 3 octombrie 2009
2009.08.27 AB OCCVLTO
Videbo quo dii me concellant?
Videbo quod sacri viderunt?
Profanus manebo at sperans,
Vel sempiterne sine divo aliquo?
Iam tempestas non venit,
Nisi aura et simulacra fugientia
~1:00 PM
2009.09.24 De Nihilo
· És el vint-i-quatre de setembre de dos mil nou, 12:00 / migdia=> ¡Festa! ¡Anem per a celebrar La Mercè! or
· Hi! It’s twelve o’ clock. “Do you know where your brain is?” (© YIM) – ‘cause I don’t.
Bon dia, Bonjour, ‘Neaţa, or however you want, because I can still find it confusing speaking even Romanian; I someday after three weeks of no contact with Romanian had the opportunity to speak it, and the weird. I should use Catalan (as it has fewer syllables, and that would be environmentally friendly after I conceive my perfectly successful book that people all over the world will be buying), French (because I have some francophone contacts at times), or maybe Romanian (because I’m supposed to know it the best, while people tell me “You should forget it!” or “I don’t want to hear foreign accent from you on Romanian!”), or maybe Spanish (well, even though la Generalitat de Catalunya pretends they are autonomous); instead, I use neither of those.
I really should enjoy the celebration of La Mercè now, but I am rooted here, ‘cause you know how a hangover is. ¡Anem a la ciutat per a celebrar! Yeah, sure, let’s sleep again.
Oui, c'est vrai, je seulement écris maintenant pour vous dire rien, o jo crec que això és només una grafomània, com a alguns els agrada dir. Est-ce que quelqu’un a quelque fois écrit sur Rien? C’est productif dans la même manière qu’un magasin donnerait aussi d’argent quand les produits seriaient vendus. C’est vrai, je vous conterai sur le Rien; comme je disais,
Jo sóc el no quan tu dius “yes”.
No passa res
si no m’entends.
Només flors negres
Sobre el cementeri de la meva men
I get to believe that I am my worst enemy.
2009.09.30 Encara em sona en la ment
QVO VADO?
(Encara em sona en la ment)
Encara em sona en la ment
la veu del meu pais
i no se on o quan hi haura
el meu futur raiz,
sobre quin terra estara
la sombra del meu ego.
Pero si se que esta vegada
ja no soc jo mateix,
ja no em conec gaire.
Qui ets? Que fas? On vas?
I vinc tambe de no se on,
d’un univers tancat.
Cada vegada em dic
‘aixo passara aviat’,
com si fos nomes el temps
un molt gran enemic,
i no jo qui s’abissa
poc a poc
mateix en se mateix.
Donc discuteixo mes d’aixo
quan trobo aquesta clau.